Quanta gent no viu amb una creixent inquietud —fins i tot amb temor— davant l’emergència i el desenvolupament vertiginós de la intel·ligència artificial? Mitjançant la IA generativa es poden crear textos, imatges, vídeos i sons amb una versemblança sorprenent, contribuint a la construcció d’un món paral·lel.

Els riscos són evidents. La versemblança d’aquesta realitat paral·lela podria fer que bona part de les nostres decisions es prenguessin al marge del món real. És indubtable que una prospectiva d’aquesta mena pot resultar aterridora.

Tanmateix, com sovint passa quan se’ns vol situar entre l’espasa i la paret i forçar-nos a escollir entre un sí o un no, cal prendre una certa distància, respirar amb calma i posar en marxa aquesta màquina tan prodigiosa que la naturalesa ens ha donat: la intel·ligència natural.

En primer lloc, per exemple, caldria preguntar-nos si no vivim ja en un món on moltes decisions es prenen al marge de la realitat. Al capdavall, ¿no hi ha ja una majoria de votants que escullen les seves opcions polítiques no pas com a resultat d’una valoració racional dels efectes de les polítiques d’un o altre partit, sinó per un simple estímul emocional? Per una simple afinitat? Per un prejudici atàvic contra els adversaris? ¿No és aquest fet conseqüència d’uns mitjans de comunicació alineats, durant dècades, amb una o altra banda de la trinxera, alimentant la polarització, la política-espectacle i el populisme?

És obvi que qualsevol nova tecnologia comporta riscos. Però, ¿no és la vida un risc en si mateixa? ¿No són la incertesa i la lluita contra ella el que defineix l’acció humana? Precisament perquè el futur és obert i indeterminat, no podem caure en un determinisme pessimista. Res no està del tot escrit. I si és així, per què no podem preveure, per exemple, la possibilitat que, en un món dominat per la tecnologia de la desinformació massiva, emergeixi una reacció analògica?

Davant el perill de la manipulació emocional a gran escala, em semblaria raonable que també sorgís una reacció contrària i saludable, que reclamés autenticitat, artesania i humanitat.

Al capdavall, sembla raonable pensar en un retorn al prestigi de la lectura pausada, de la conversa, del diàleg cara a cara, de les experiències compartides fora de la pantalla.

No es tracta de recrear un passat idealitzat que en realitat mai no va existir, sinó d’aprofitar tot allò que la tecnologia ens permet i combinar-ho amb el bo i millor de les tradicions.

L’auge exponencial de la intel·ligència artificial, més enllà d’una amenaça, pot esdevenir també una oportunitat per repensar el nostre vincle amb la realitat i amb la nostra humanitat. Paradoxalment, la nova era digital pot desembocar en una gran reivindicació de l’educació humanista, de la cultura, de la lectura crítica —eines imprescindibles per no quedar atrapats en la immensa Xarxa de coneixement artificialment generat.

Roger Sunyer

* Aquest text no ha estat generat per IA, sinó per les meves pròpies mans i amb la inestimable ajuda d’un ordinador.

Imatge de capçalera gràcies a VD Photography (Unsplash)