Als 90, a París, quan dirigia la revista Àmbits de Política i Societat, del Col·legi de Politòlegs de Catalunya, vaig entrevistar Patrick Champagne, professor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS). En el transcurs de la conversa un dels temes que vam tractar va ser el del racisme latent, el racisme no explicitat sintetitzat en l’expressió “Jo no soc racista, però…”.

Aleshores, com ara, declarar-se explícitament racista estava mal vist, de manera que si hom pretenia criticar persones d’origen africà, calia fer servir aquesta expressió per evitar qualsevol acusació en aquest sentit. Una cop llençada, constatà Champagne, apareixia un reguitzell de greuges i menysteniment. El “però…” era un simple preludi.

Trenta anys més tard, no puc evitar establir una paral·lelisme entre l’expressió “Jo no soc racista, però…” i el “Jo no soc antisemita, però…”.

Si la primera serveix per blindar-se de l’acusació de racisme, la segona serveix de protecció moral a l’interlocutor, per donar via lliure a tota mena d’accions de boicot, no pas contra un Govern -com podria ser el de Trump, el de Putin o el de Maduro-, ni tan sols contra un Estat, sinó directament contra qualsevol manifestació pública que s’identifiqui amb una cultura sencera, en aquest cas, la jueva.

Que es debati, discuteixi i es faci activisme contra l’acció d’un determinat govern, per accions determinades -siguin en l’àmbit interior o exterior, forma part de la salut política d’un país o, fins i tot, d’un conjunt de països.

Que es pretengui bloquejar i actuar contra tota manifestació pública d’una cultura, pel sol fet de ser-ho, és un símptoma clar de sectarisme, i en aquest cas, d’antisemitisme.

Tothom ha de ser lliure d’expressar el seu parer, per defensar-lo, però compte amb emmascarar amb fórmules vagues un antisemítisme atàvic, que es remunta segles enllà, amb episodis tràgics ben lluny de Gaza, aquí mateix, als carrers de Barcelona.

ROGER SUNYER

* Aquest text no ha estat generat per IA, sinó per les meves pròpies mans i amb la inestimable ajuda d’un ordinador.

Imatge de capçalera gràcies a Morshiba (Unsplash)